the spur magazine

#03 magazine content

Espais d’art a debat

Què has fet, Bòlit, per la internacionalització des del teu àmbit d’influència? El creixement exponencial d’una iniciativa local

Anna Capella

A partir de l’any 2000 en l’elaboració de documents de gestió en l’àmbit de les arts visuals la voluntat d’internacionalització sempre es fa present com un dels objectius a assolir. En la conceptualització de les línies de treball, es procura que els plans estratègics recullin accions que facilitin la internacionalització dels projectes. És així, perquè és un dels dèficits diagnosticats en matèria de gestió cultural de país. En conseqüència, la vocació internacional del Bòlit neix en origen. Ho veiem al document del Pla director del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona elaborat l’any 2007 en què un dels objectius estratègics és “cercar la projecció nacional i internacional, relacions de col·laboració i internacionalització amb especial atenció a la Catalunya del Nord.”

En paral·lel, tots reconeixem com una obvietat que cal fomentar les trajectòries internacionals dels nostres creadors establint mecanismes públics de suport a la producció i a la difusió del seu treball, cercant vincles i correspondències entre espais i centres d’art d’altres nacionalitats amb interessos o finalitats similars i amb vocació de continuïtat. També reconeixem que sense aquests elements difícilment s’aconsegueix la meritòria projecció internacional que atorguem a la nostra comunitat artística.

Aleshores, per què són tan puntuals les iniciatives de caràcter internacional realitzades pels equipaments d’arts visuals promoguts per les administracions locals, i/o amb l’acompanyament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les seves polítiques de suport? Un repàs a la programació dels darrers anys dels centres d’art de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya ens ho confirma. Convindrem que la raó principal és d’abast pressupostari, escàs en molts dels casos i de supervivència en tants altres, que fan inviable destinar-hi els recursos humans i d’infraestructura necessaris. Però també pot ser que aquestes accions no s’hagin considerat del tot prioritàries —davant d’altres de més bàsiques i elementals— per destinar-hi una part del pressupost existent. En qualsevol dels casos, el resultat és que malgrat els a priori de manual que ho  recullen, “internacionalitzar” no és una tasca ordinària dels nostres centres d’art. Tot i així, interessa que es faci, en bona mesura s’exigeix i es tradueix en una percepció de mancança funcional quan no es porta a terme, perquè el rol que sí que exerceixen en aquesta direcció els equipaments de caràcter nacional de més alt rendiment pressupostari, el de les institucions específiques com l’Institut Ramon Llull o el de galeries privades introduïdes al mercat global, no es considera suficient per a l’abast de la comunitat artística territorial.

Han passat deu anys des que el Bòlit, Centre d’Art Contemporani va iniciar la seva programació. Durant els seus primers anys l’aposta per dur a Girona alguns dels noms reconeguts de l’àmbit internacional (Santiago Cirugeda, Bill Viola, entre d’altres) va servir per posar el focus d’atenció sobre un centre d’art que acabava de néixer. Calia posicionar-lo, projectar-lo i introduir-lo al circuit. Primer pas. El segon era elaborar un projecte que teixís una estructura de vincles professionals en l’àmbit internacional per fomentar la mobilitat dels artistes, el treball en comú, l’intercanvi, la difusió d’iniciatives i el retorn social. Cuina a foc lent. Va ser a partir de 2012, en el marc de la comunicat europea i amb el suport econòmic de l’Euroregió, que el Bòlit va trobar el seu encaix per poder-lo desenvolupar i aconseguir el finançament extraordinari indispensable per iniciar-lo.

Primer va ser el projecte ETAC (Espai Transfronterer d’Art Contemporani), que comptava amb el suport econòmic de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, en la convocatòria Cultura 2013. En col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, el Centre d’Art Le Lait d’Albi (França), La Panacée de Montpeller (França) i el centre d’Art Addaya (Alaró, Mallorca), va tenir per objectiu la creació d’una estructura cooperativa a partir d’un programa de residències becat, adreçat a artistes d’arreu del món per tal que treballessin en dos dels espais transfronterers. Es tractava d’una proposta de treball amb mirada comuna. A la primera edició (2014-2015), a l’entorn de la dicotomia entre “repetició i diferència”, prenent una interessant reflexió de Gilles Deleuze com a marc de referència. A la segona (2015-2016) s’interpel·lava el concepte de “turisme cultural” en relació amb models de ciutat i la idea de desenvolupament urbà, humà i econòmic. Deu artistes procedents de l’Estat espanyol, Mèxic, Singapur, Alemanya, França, l’Argentina, Grècia i Holanda van participar en la primera i segona edició, els quals van ser els escollits d’entre 290 propostes presentades.

A continuació ha estat el projecte “L’esperó” ,The Spur – ETACEC1618, presentat a la convocatòria Cultura Euroregió 2015, i executat entre 2016-2018, el que ha creat una xarxa europea de cooperació a l’entorn de les arts visuals i les indústries creatives, per afavorir la relació de la creació artística amb el context urbà i socioeconòmic de cada comunitat. N’han format part el Centre d’Art Le Lait – Laboratoire Artistique Internationale du Tarn (Albi, França), el Bureau des Arts et Territoires (Montpeller, França), la Fundació Es Baluard. Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca, l’Sputnik Oz (Bratislava, Eslovàquia), la Fondazione per l’Arte (Roma, Itàlia) i l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Tots junts han desenvolupat fórmules de reforçament de les capacitats professionals i la mobilitat transnacional dels creadors, han implementat processos de cogestió i han facilitat transferència de coneixement entre les diferents organitzacions. A Girona, la punta de llança ha estat explorar el desenvolupament futur del projecte La Volta de Sant Narcís tot projectant-lo com a model de referència. L’anterior metodologia de convocatòria de residència de l’ETAC s’ha expandit a tres períodes i ha comptat amb la participació de 18 artistes —procedents d’un estat membre de la Unió Europea— que, conjuntament amb un equip de treball transnacional, ha compartit coneixement i estratègies, ha afavorit l’aplicació de mecanismes de bones pràctiques i ha generat eines de gestió de validesa transnacional europea, cosa que ha generat un banc de recursos compartit.

De manera progressiva, tot encadenant la mecànica de convocatòries de suport, ambdós projectes més enllà de l’acompliment dels objectius propis de cada programa europeu, han solidificat un terreny propici de cooperacions estables en altres iniciatives entre dos o més socis inicials (exposicions, intercanvis de residències, coproduccions, plataformes de difusió en línia…) amb capacitat de continuïtat en un futur més enllà de les aportacions de finançament extraordinari vigents en cada cas. Aquesta ha estat l’estratègia de gestió o l’objectiu denominador comú de les dues oportunitats aconseguides, que en bona mesura ha fet possible que al llarg d’aquest trajecte, el Bòlit hagi consolidat el seu programa Bòlit Residència Girona Creativa, pertanyent a xarxes internacionals de difusió, que han fomentat intercanvis que, alhora, s’han materialitzat en projectes expositius internacionals amb la participació d’una xifra destacable d’artistes de la demarcació de Girona, com també ha fet viable la inclusió d’artistes internacionals en la seva programació estable. La coproducció de l’exposició d’Isaki Lacuesta amb el Centre d’Art Georges Pompidou de París (nov. 2018 – gener 2019), junt amb el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Ramon Llull, la podem tractar com a efecte colateral de les ones concèntriques de tot aquest trajecte. Participar en projectes europeus aporta prestigi, tenir socis més enllà de l’abast territorial que li és propi consolida la trajectòria i el reconeixent d’un centre d’art. El posiciona per mirar endavant i genera nous objectius.

Es tractava d’això? L’avaluació pel que fa a estratègia i gestió és positiva. Alinear les dinàmiques dels arguments propis i les voluntats de les diverses comunitats artístiques participants als criteris de les convocatòries d’ajuts europees no és tasca fàcil. Aconseguir generar un marc de treball i col·laboració més enllà d’aquestes tampoc. El recompte d’accions i plataformes al servei de la comunitat artística del seu àmbit territorial que ha pogut fer el Bòlit en aquests deu anys de trajecte, el podem trobar a la seva pàgina web. Per descomptat, també tenim l’experiència de totes les persones que d’una manera o altra hi han participat. Repensar el futur voldrà dir continuar cercant oportunitats, però també, conèixer a fons i avaluar el retorn i significat que tota aquesta gestió i energia ha representat per a la comunitat artística local i el seu marc d’actuació, en relació amb la percepció de les expectatives preexistents. En definitiva, aquest serà el principal marcador que ens ha d’orientar a l’hora de repensar el futur.

Aquest text està vinculat a la taula rodona «Què has fet, Bòlit?» que es va fer el 29 de novembre de 2018 i podeu veure aquí: https://youtu.be/hv7j3gTkLMQ